Integració de Reflexes Primaris

Tot aprenentatge succeeix al cervell; el cos actua com a un receptor d’informació i llavors es converteix en el vehicle a través del qual s’expressa el coneixement.

Aprenentatge, llenguatge i comportament estan tots units a la funció del sistema motriu i al control del moviment.

La majoria dels aprenentatges acadèmics depenen d’habilitats bàsiques que passen a ser automàtiques a un nivell físic:

La parla, i el llenguatge també, depenen del sistema motriu gruixut i fi (òrgans i músculs buco-fonatoris).

La lecto-escriptura depèn de la capacitat òculo-manual-motriu, amb el recolzament del sistema postural.

Si el nen no desenvolupa el control automàtic de l’equilibri i de les habilitats motrius, molts altres aspectes de l’aprenentatge poden veure’s afectats negativament, tot i que tingui una intel·ligència mitja o per sobre de la mitjana.

El control del cos és també el fonament de l’auto-control. La immaduresa del funcionament del sistema nerviós, de vegades va de la mà d’indicis d’immaduresa emocional, poc control d’impulsos, dificultat per llegir el llenguatge corporal dels altres (pautes socials) i relacions amb iguals poc satisfactòries.

 

Quan els nens comencen a anar a l’escola, s’assumeix que podran asseure’s quiets, posar atenció, subjectar una eina d’escriptura i aconseguir que els seus ulls facin els moviments necessaris per a que segueixin la línia d’escriptura. Molts nens adquireixen aquestes habilitats sense dificultat; a altres els costa més temps perquè entren al sistema escolar amb desavantatges definides en termes del seu desenvolupament neurològic i, per tant, els falten les habilitats físiques necessàries per aconseguir realitzar les tasques escolars. En els cursos superiors aquests nens corren el risc d’experimentar el que s’anomenen dificultats específiques de l’aprenentatge, no per falta d’intel·ligència, sinó perquè el sistema bàsic fonamental per l’aprenentatge no estava totalment desenvolupat quan van iniciar l’escola. Atenció, equilibri i coordinació són l’ABC principal del que dependrà qualsevol aprenentatge acadèmic posterior.

 

 

REFLEXES PRIMARIS

 

Els reflexos primitius són moviments automàtics, estereotipats, dirigits des del tronc de l’encèfal i executats sense implicació cortical. Aquests reflexos controlen l’activitat motriu del fetus i del recent nascut. Quan neix, el nen passa d’estar en un entorn protector on tot li és donat, a haver de respirar per sí mateix, a participar en l’acte d’alimentar-se, i buscar la satisfacció de les seves necessitats. Els reflexes primitius li asseguren la supervivència, donant resposta immediata al nou entorn i a les seves necessitats canviants, i li aporten l’entrenament rudimentari en moltes de les habilitats voluntàries posteriors. No obstant, els reflexes primitius han de tenir una vida limitada, essent inhibits i integrats en els patrons de moviment del bebè que condueixen al desenvolupament dels reflexos posturals (aquests sí que hi han de ser tota la vida).

Si els reflexes primitius romanen actius, dificulten la maduració del Sistema Nerviós Central, donant com a resultat patrons de comportament immadurs malgrat l’adquisició d’habilitats posteriors. Poden quedar afectades una o més àrees del funcionament: coordinació motriu gruixuda i fina, percepció sensorial, cognició i vies d’expressió i comunicació. 

 

 

TERAPIA DE MOVIMENTS RÍTMICS

 

El “Blomberg Rhythmic Movement Training” o “Teràpia de Moviments Rítmics” està basada originàriament amb el treball de Kerstin Linde (terapeuta autodidacta sueca), i desenvolupada per Harald Blomberg (metge psiquiatre suec). Aquesta teràpia es fonamenta en els moviments naturals que dels nadons fan abans de començar a caminar.

 

Els Moviments Rítmics produeixen una forta estimulació de diversos sentits. El moviment del cap estimula el vestibular. El balanceig longitudinal des dels peus estimula els òrgans sensorials en conjunt i els òrgans interns de l’abdomen. També estimulen els òrgans del sentit del tacte de la pell per la fricció entre l’esquena i la màrfega.

Per tal que els moviments tinguin la màxima eficàcia, cal fer-los de manera exacta. Han de ser rítmics, suaus, sense esforç, simètrics i coordinats.

 

El procés maduratiu del cervell té lloc a la infància, i el primer any de vida és el més important, ja que assenta les bases posteriors. Aquest procés no passa per si sol; el cervell necessita l’estímul dels sentits per augmentar les connexions i que la mielinització succeeixi (aïllament que dóna la qualitat, rapidesa i independència als circuits neuronals). Especialment l’estimulació del sentit de l’equilibri, el tacte i el kinestèsic. El nadó aconsegueix tal estimulació quan és tocat i balancejat pels seus pares, i pels seus propis i continuats moviments rítmics. Girar-se, reptar sobre l’estómac, balancejar-se sobre les mans i genolls, i gatejar, són alguns pilars importants en aquest desenvolupament. L’estímul que el cervell del nadó aconsegueix d’aquests moviments rítmics naturals durant el primer any de vida és fonamental pel posterior desenvolupament i maduració del cervell. En aquest sentit, treballa com el mètode Padovan, recapitulant els moviments neuro-evolutius naturals que tots fem quan som nadons.

 

 

ELS EFECTES DELS MOVIMENTS RÍTMICS

 

La teràpia dels moviments rítmics estimula la xarxa nerviosa del tronc encefàlic, el cerebel, els ganglis bassals (una de les seves tasques és regular el nivell d’activitat) i el neo-còrtex, permetent així que tot el cervell es desenvolupi i es connecti, maduri.

 

Els moviments rítmics regulen el to muscular (en casos d’hipotonia augmenten el to i en casos d’hipertonia el disminueixen). Incrementen el to dels músculs extensors de l’esquena i mantenen el cap en la seva posició correcta, quelcom que permet una respiració adequada i una bona oxigenació del cervell (això permet un ritme cardio-respiratori saludable i uns nivells de connexió sana entre les xarxes neuronals; per tant, un organisme que no sent sensació d’estrès intern). La postura, la respiració i la resistència milloren, així com l’atenció, la concentració i la parla; i disminueix la impulsivitat i la hiperacitivitat.

Ajuden a madurar i a integrar els reflexes primitius, quelcom que facilitarà l’habilitat dels nens per regular el seu nivell d’activitat i poder estar així quiets.

 

Si no hem fet una posada a punt bàsica dels nostres músculs sent nadons, podem exercir una tensió muscular automàtica que sigui perjudicial per les nostres articulacions i per la columna i/o obstruir la circulació i l’intercanvi gasós. Això pot causar finalment dolor i cansament a les articulacions, especialment als genolls, caderes, i columna.

Molts nens amb TDAH tenen baix to muscular i la seva postura és encongida, cosa que causa respiracions superficials i insuficient excitació del neo-còrtex. Aquests nens alternen entre hiperactivitat i passivitat, essent la hiperactivitat una forma d’estimulació del neo-còrtex a través del moviment.

 

Perquè la teràpia sigui eficaç els exercicis recomanats s’han de fer diàriament, normalment 1 minut cada exercici. Es fan estirats, asseguts o a quatre potes; i poden ser actius o passius.

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

· DR. BLOMBERG, HARALD: Terapia de Movimiento Rítmico. Movimientos que curan. 2011.

· Manuals de la formació de “Blomberg Rhythmic Movement Training” o “Teràpia De Moviments Rítmics”.

· GODDARD, SALLY: Reflejos, aprendizaje y comportamiento. Una ventana abierta para entender la mente y el comportamiento en niños y adultos. Ed. Vida Kinesiología, 2005.

· DOCAVO ALBERTI, MARÍA: Mi hijo no es un problema, tiene un problema. Gimnasia cerebral para niños con problemas de aprendizaje. Guia para padres y educadores. Ed. Cepe, 2009.

 

 

ENLLAÇOS

 

· Blomberg Rythmic Movement Training (Entrenamiento de Movimiento Rítmico e Integración de reflejos Primitivos - antes TMR) en España

· The Masgutova Neurosensoriomotor Reflex Integration - MNRI® Method - Svetlana Masgutova Educational Institute